Quan un treballador agafa la baixa, el primer dubte que sorgeix a l’empresa (i també a l’empleat mateix) és sempre el mateix: qui paga la baixa per malaltia? La resposta no és «la Seguretat Social i prou». El cost es reparteix per trams entre el treballador, l’empresa i l’entitat gestora, i aquest repartiment canvia segons el tipus de contingència. Si gestiones una pime, convé tenir-ho clar per no pagar de més ni desquadrar les nòmines. Aquí t’ho expliquem de manera senzilla i amb les dades vigents el 2026.
Què és la baixa per malaltia?
La baixa per malaltia (tècnicament, incapacitat temporal o IT) és la situació en què un treballador no pot fer les seves tasques per un problema de salut i necessita assistència sanitària. Mentre dura, el contracte queda suspès: l’empleat no va al lloc de treball, però conserva la relació laboral i percep una prestació econòmica que substitueix el salari.
Hi ha dos grans tipus de contingència, i d’aquests depèn qui paga i quant:
- Contingències comunes: malaltia comuna (una grip, una infecció, una lumbàlgia) o accident no laboral. És el cas més freqüent.
- Contingències professionals: malaltia professional derivada de la feina o accident laboral, inclosos els que es produeixen in itinere (de camí a la feina).
Aquesta distinció és clau, perquè les baixes per contingències professionals tenen una cobertura més generosa des del primer dia.
Qui paga la baixa per malaltia?
En una baixa per malaltia comuna o accident no laboral, el pagament de la prestació es reparteix en tres trams:
- Dies 1 a 3: no es cobra prestació de la Seguretat Social. Aquest tram l’assumeix el treballador (llevat que el conveni col·lectiu obligui l’empresa a complementar-lo, cosa molt habitual).
- Dies 4 a 15: paga l’empresa, a càrrec dels seus propis recursos.
- A partir del dia 16: paga la Seguretat Social o la mútua col·laboradora, tot i que l’abonament es fa a la nòmina en règim de pagament delegat (l’empresa l’avança i després se li compensa).
Pel que fa a quant es cobra en una contingència comuna:
- Del dia 4 al 20: el 60 % de la base reguladora.
- A partir del dia 21: el 75 % de la base reguladora.
Molts convenis col·lectius milloren aquestes xifres i obliguen l’empresa a complementar la prestació fins al 100 % del salari durant un nombre de dies. Per això, abans de calcular una nòmina de baixa, el primer que cal fer és revisar el conveni aplicable.
Qui paga els 3 primers dies de baixa per malaltia?
Aquesta és la pregunta que més es repeteix. En una baixa per contingència comuna, els tres primers dies no generen prestació de la Seguretat Social: en principi, aquest cost recau sobre el treballador, que deixaria de percebre aquests dies.
Tanmateix, a la pràctica passen dues coses molt freqüents:
- El conveni col·lectiu obliga l’empresa a pagar-los. Un gran nombre de convenis recullen l’obligació de complementar la prestació des del primer dia, de manera que el treballador no perd ingressos.
- L’empresa ho assumeix voluntàriament com a part de les seves condicions laborals.
La situació canvia del tot en les contingències professionals (accident de treball o malaltia professional):
- Es cobra des de l’endemà de la baixa.
- La prestació és del 75 % de la base reguladora des del primer dia.
- El dia de la baixa el paga íntegrament l’empresa com si fos un dia treballat.
En aquests casos no existeix el «buit» dels tres primers dies: la cobertura comença abans i amb un percentatge més alt.
I en el cas dels autònoms?
Els treballadors per compte propi (RETA) també tenen dret a prestació per IT, sempre que estiguin al corrent de les cotitzacions i tinguin coberta la contingència. En malaltia comuna, cobren des del quart dia de baixa, i el pagament va a càrrec de la mútua o entitat gestora amb què tinguin coberta la contingència. En contingències professionals, des de l’endemà.
Com gestionar les absències a l’empresa?
Més enllà de saber qui paga cada tram, el repte real d’una pime és gestionar la paperassa i l’impacte en la nòmina sense errors. Una baixa mal registrada es pot traduir en un càlcul incorrecte, un desquadrament en la cotització o un problema amb la Inspecció de Treball.
Per portar-ho amb ordre convé:
- Registrar la data exacta de baixa i d’alta de cada treballador i el tipus de contingència.
- Desar els comunicats mèdics (baixa, confirmació i alta) de manera centralitzada i accessible.
- Aplicar el complement del conveni de manera automàtica, en lloc de calcular-lo a mà cada mes.
- Reflectir l’absència en el registre de jornada, perquè el control horari quadri amb el que realment ha treballat la plantilla.
Aquí és on un programari de recursos humans marca la diferència. Amb LapsoWork pots registrar les baixes, vincular-les al control horari i emmagatzemar els comunicats mèdics al gestor documental, de manera que cada absència queda documentada i el seu efecte en la nòmina es calcula sol. Menys fulls de càlcul, menys errors i tota la traçabilitat que la Inspecció et pot demanar.
En resum
- En malaltia comuna, el repartiment és: dies 1-3 el treballador (llevat de conveni), dies 4-15 l’empresa i des del dia 16 la Seguretat Social.
- Es cobra el 60 % de la base reguladora del dia 4 al 20, i el 75 % a partir del dia 21.
- En contingències professionals (accident o malaltia laboral), es cobra el 75 % des de l’endemà de la baixa.
- Revisa sempre el conveni col·lectiu: és el que determina si aquests primers dies es paguen i si hi ha complement fins al 100 %.
Tenir aquest procés automatitzat t’estalvia temps, evita errors en les nòmines i et dona la tranquil·litat de complir la normativa vigent.