Un empleat que va entrar al març, un altre que se’n va al setembre, un contracte temporal de quatre mesos… i la mateixa pregunta de sempre: quants dies de vacances li corresponen? Quan algú no ha treballat l’any complet, les vacances no es gaudeixen senceres, sinó en la part proporcional al temps treballat. La bona notícia és que el càlcul és senzill un cop coneixes la regla. Ho veurem amb exemples clars i adaptat al que necessita qualsevol pime espanyola.
Quants dies de vacances es generen a l’any a Espanya?
L’article 38 de l’Estatut dels treballadors fixa el mínim legal en 30 dies naturals per any treballat. Aquest és el límit inferior: cap conveni ni contracte no el pot rebaixar, tot i que molts convenis col·lectius el milloren parlant de dies feiners (habitualment uns 22 dies hàbils, que venen a equivaler a aquests 30 naturals).
Dos matisos importants abans de calcular res:
- 30 dies naturals vol dir dies de calendari, festius i caps de setmana inclosos. No són 30 dies de feina.
- Les vacances es retribueixen com si el treballador estigués en actiu: no es descompta res del salari per gaudir-ne.
Quants dies corresponen per cada mes treballat?
Aquí hi ha la regla que resol la majoria de dubtes. Si un any complet genera 30 dies naturals, cada mes treballat genera:
30 dies ÷ 12 mesos = 2,5 dies naturals per mes treballat
És a dir, per cada mes complet que un empleat treballa, acumula 2,5 dies naturals de vacances. A partir d’aquí, calcular la part proporcional és multiplicar:
- 1 mes treballat → 2,5 dies
- 3 mesos → 7,5 dies
- 6 mesos → 15 dies
- 9 mesos → 22,5 dies
- 12 mesos → 30 dies
Quan el resultat té decimals (7,5 o 22,5), l’habitual és arrodonir a l’alça a favor del treballador, llevat que el conveni estableixi una altra cosa. A més, molts convenis detallen com s’han de tractar les fraccions de mes.
I si no ha treballat un mes complet, què passa amb els dies solts?
Quan algú entra a mitjan mes o se’n va abans d’acabar-lo, també es prorrateja dins del mes. La manera més precisa és calcular per dies: divideix els 30 dies de vacances entre els 365 de l’any i multiplica el resultat pels dies efectivament treballats.
(30 ÷ 365) × dies treballats = dies de vacances
Per exemple, un contracte de 100 dies genera aproximadament (30 ÷ 365) × 100 = 8,2 dies naturals de vacances. És el mètode més just per a contractes curts, altes a mitjan mes o liquidacions.
Canvia el càlcul si la jornada és parcial?
No. Un treballador a jornada parcial genera exactament els mateixos dies de vacances que un a jornada completa: 30 dies naturals l’any, o la part proporcional segons el temps treballat. La jornada reduïda afecta l’import que es cobra (proporcional a les hores), però no el nombre de dies de descans a què es té dret.
És un error molt freqüent a les pimes retallar les vacances de qui treballa mitja jornada. La llei no ho permet: el dret al descans és el mateix, només canvia la retribució.
Vacances no gaudides en acabar el contracte
Si un treballador deixa l’empresa abans de gaudir de les vacances que ha generat, la llei obliga a compensar-les econòmicament en la liquidació (el «finiquito»). És l’únic cas en què les vacances es paguen en diners: mentre la relació laboral continua viva, es gaudeixen com a descans, no es cobren.
El càlcul de la liquidació parteix de la mateixa lògica: es compten els dies generats segons el temps treballat durant l’any, es resten els ja gaudits i el resultat s’abona. Si t’interessa el tema de la caducitat d’aquests dies, el desenvolupem en detall a la nostra guia sobre com funciona l’acumulació de vacances d’un any per l’altre.
L’empleat pot triar quan fa vacances?
El període de gaudi es fixa de comú acord entre l’empresa i el treballador. L’empresa pot establir períodes concrets (per exemple, un tancament a l’agost), però no els pot imposar unilateralment sense negociació, i el calendari de vacances s’ha de conèixer amb almenys dos mesos d’antelació a la data de gaudi.
A la pràctica, en una pime això es tradueix en organitzar-se amb temps: sol·licituds dels empleats, aprovació del responsable i una foto clara de qui descansa cada setmana per no quedar-se sense plantilla.
Com agilitzar la gestió de les vacances a la teva empresa
Calcular dies proporcionals, controlar sol·licituds, evitar encavalcaments i no perdre de vista els saldos pendents és perfectament assumible amb dos empleats. Amb quinze, el full d’Excel comença a fallar i apareixen els errors a les nòmines.
Un programari de gestió de vacances ho resol de soca-rel:
- Calcula tot sol els dies que corresponen a cada persona segons la data d’alta i la jornada, inclosos els proporcionals de les altes i les baixes a mitjan any.
- Permet que els empleats sol·licitin des del mòbil i que el responsable aprovi amb un clic, i deixa constància de tot.
- Mostra un calendari d’equip per veure d’un cop d’ull qui és fora i evitar que coincideixin massa absències.
- Manté el saldo actualitzat en temps real, sense haver de quadrar res a mà al tancament de l’any.
A més, com que s’integra amb el control horari, les absències i el registre de jornada queden sincronitzats: quan algú està de vacances, no apareix com una jornada sense fitxar.
Resum ràpid
- El mínim legal a Espanya són 30 dies naturals per any treballat (art. 38 de l’Estatut dels treballadors).
- Cada mes complet genera 2,5 dies naturals de vacances.
- Per a fraccions de mes, fes servir la fórmula
(30 ÷ 365) × dies treballats. - La jornada parcial no redueix els dies, només l’import que es cobra.
- En acabar el contracte, les vacances no gaudides es paguen en la liquidació.
Amb la regla dels 2,5 dies per mes tens resolt el 90 % dels casos. Per a la resta —contractes curts, altes a mitjan mes, convenis amb millores—, automatitzar el càlcul t’evita errors i reclamacions. I aquesta és precisament la feina que un bon programari de recursos humans treu de sobre a qualsevol pime.