Acomiadar un treballador no és mai una decisió fàcil, i fer-ho malament pot sortir car. Un dels punts en què més s’equivoquen les pimes és el càlcul de la indemnització per acomiadament: aplicar els dies que no toquen, oblidar el límit de mensualitats o confondre la indemnització amb la liquidació pot acabar en una demanda i en una condemna per acomiadament improcedent. En aquesta guia t’expliquem, pas a pas i amb exemples, com es calcula la indemnització segons el tipus d’acomiadament a Espanya.
Què és la indemnització per acomiadament?
La indemnització per acomiadament és la quantitat econòmica que l’empresa ha d’abonar al treballador quan el seu contracte s’extingeix per decisió de l’empresari. L’import depèn de tres variables:
- El salari diari del treballador.
- L’antiguitat (anys i mesos treballats a l’empresa).
- El tipus d’acomiadament, que determina quants dies de salari corresponen per any.
Convé no confondre-la amb la liquidació (el «finiquito», en castellà), que és una altra cosa: la liquidació recull el que l’empresa deu per la feina ja feta (salari pendent, vacances no gaudides, pagues extres prorratejades). La liquidació es paga en gairebé qualsevol extinció del contracte; la indemnització, només en els supòsits que marca la llei.
Com es calcula la indemnització per acomiadament a Espanya?
La fórmula general és senzilla:
Indemnització = salari diari × dies d’indemnització per any × anys treballats
Vegem cada element per separat.
El salari diari
El salari diari s’obté sumant totes les retribucions brutes anuals (salari base, complements, pagues extres prorratejades, comissions habituals, etc.) i dividint-les entre 365 dies.
Salari diari = salari brut anual ÷ 365
Per exemple, un treballador que cobra 28.000 € bruts l’any té un salari diari de 28.000 ÷ 365 = 76,71 €/dia.
El temps treballat
Es compten els anys complets d’antiguitat i, per als períodes inferiors a l’any, es prorrateja per mesos (arrodonint a l’alça el mes incomplet). Un treballador amb 4 anys i 7 mesos computa com a 4 anys i 7 mesos de servei a l’efecte del càlcul.
Els dies d’indemnització segons el tipus d’acomiadament
Aquí hi ha la clau: cada tipus d’acomiadament té un nombre diferent de dies per any treballat i el seu propi límit.
Dies d’indemnització segons el tipus d’acomiadament
Acomiadament improcedent
És el que es declara injustificat (perquè la causa no està acreditada o hi ha defectes de forma). És el més car i cal distingir-hi dos trams arran de la reforma laboral del febrer de 2012:
- Antiguitat fins a l’11 de febrer de 2012: 45 dies de salari per any treballat, amb un límit de 42 mensualitats.
- Antiguitat des del 12 de febrer de 2012: 33 dies de salari per any treballat, amb un límit de 24 mensualitats.
Per als contractes anteriors a aquesta data, els dos trams es calculen per separat i se sumen, respectant el límit màxim aplicable.
Acomiadament objectiu (i acomiadament col·lectiu / ERO, «ERE» en castellà)
És procedent per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, entre d’altres. La indemnització és de 20 dies de salari per any treballat, amb un límit de 12 mensualitats. A més, el treballador ha de rebre un preavís de 15 dies (o la compensació econòmica corresponent).
Acomiadament disciplinari procedent
Quan l’acomiadament es basa en un incompliment greu i culpable del treballador i es declara procedent, no genera dret a indemnització. Només s’abona la liquidació.
Fi del contracte temporal
Quan s’acaba un contracte temporal (en els casos en què la llei reconeix indemnització), corresponen 12 dies de salari per any treballat.
Exemple pràctic de càlcul
Vegem un cas complet. Imagina un treballador amb:
- Salari brut anual: 28.000 € → salari diari de 76,71 €.
- Antiguitat: 5 anys complets, tota posterior al 2012.
- Acomiadament declarat improcedent (33 dies/any).
El càlcul seria:
76,71 € × 33 dies × 5 anys = 12.657 € d’indemnització.
Si aquest mateix acomiadament hagués estat objectiu (20 dies/any):
76,71 € × 20 dies × 5 anys = 7.671 €.
La diferència entre qualificar bé o malament l’acomiadament, com veus, és enorme. Per això convé documentar amb rigor les causes i els procediments.
Errors freqüents que surten cars
- Aplicar 45 dies a tota l’antiguitat. Des del 2012, només el tram anterior a aquesta data es calcula a 45 dies.
- Oblidar els límits de mensualitats. Un càlcul sense límit pot inflar la indemnització de manera incorrecta.
- Confondre el salari brut amb el net. El càlcul es fa sempre sobre el salari brut.
- No incloure-hi tots els conceptes salarials. Les comissions i les pagues extres prorratejades compten per al salari diari.
- Barrejar indemnització i liquidació. Són conceptes independents i s’han de desglossar en el document de liquidació.
L’antiguitat i les hores: la base de tot càlcul
Tot el càlcul depèn d’una dada que moltes pimes tenen dispersa en carpetes i fulls d’Excel: l’antiguitat real i l’historial laboral de cada empleat. Un registre horari i documental ben portat et dona aquesta informació a l’instant i sense discussions.
Amb un programari de control horari tens les jornades registrades des del primer dia, i amb un gestor documental deses contractes, nòmines i dates d’alta en un únic lloc. Quan arriba el moment de calcular una indemnització o de preparar una liquidació, no has de reconstruir l’històric a mà: ho tens tot traçat.
Conclusió
Calcular bé la indemnització per acomiadament no és només una qüestió de complir la llei: és evitar sorpreses econòmiques i demandes. Identifica correctament el tipus d’acomiadament, aplica els dies i els límits que corresponguin i tingues sempre a mà el salari i l’antiguitat exactes. Amb aquestes dades ordenades, el càlcul deixa de ser un problema.
Aquesta guia té caràcter informatiu i no substitueix l’assessorament d’un professional laboralista. Davant d’un acomiadament concret, consulta sempre la teva assessoria o el teu advocat.